Celler de la Cooperativa Agrícola d'Alió

És el celler pioner de l'Alt Camp, el segon del Camp de Tarragona després del de Barberà de la Conca (1903), i el tercer de Catalunya després del d'Alella, de Jeroni Martorell (1906). Va ser impulsat per l'empresari agrícola Lluís Batalla, assessorat pels enòlegs de Vilafranca i Reus, l‘enginyer agrícola Isidre Campllonch i l'empresari vitivinícola Manuel Raventós. El projecte és de Claudi Duran, introductor del formigó armat i per això és el primer celler amb cups de ciment. El 1917 Martinell va ampliar l'edifici, abans de començar les seves catedrals del vi, sense modificar l'existent, tot i que no era del seu gust. La nau principal té planta rectangular i quatre petits edificis adossats; una coberta a dues aigües sostinguda per encavallades de fusta; bigues i solera de rajoles bordes. Els dipòsits de formigó s'alineen en dues fileres, sobre una de les quals també hi ha cups més moderns. La part més vistosa és la decoració modernista de la façana amb l'escut amb les quatres barres.

L'edifici té planta rectangular i consta de dues alçades. La coberta, a dues vessants, està sostinguda per encavallades. La façana té la porta d'arc de mig punt, de maó, està envoltada per un polígon estrellat de cinc puntes d'obra vista. A la vegada, aquest portal està coronat per una doble circumferència (és a dir, corona circular) de ceràmica, que en el seu interior té lletres ceràmiques amb la llegenda "Sindicat Agrícola d'Alió". Damunt de la porta hi ha una finestra de tres obertures, i a la part superior un escut de Catalunya presideix el conjunt. L'obra és de maó, amb sòcol de paredat. La façana amb dues vessants queda trencada per les finestres, dues laterals quasi rectangulars, ja que la part superior és corba. Pràcticament al bell mig n'hi ha tres de més petites emmarcades -a l'igual que les dues anteriors- en obra vista que determinen figures geomètriques. Tot just damunt tenim les quatre barres vermelles de la senyera catalana. La façana posterior és totalment senzilla. Només cal destacar el dipòsit d'aigua existent al cim dels vessants, la bell mig del carener. Aquest dispòsit és un paral·lepípede, amb planta rectangular i d'alçada la meitat de la llargada, aproximadament. Altres elements a destacar són els arcs parabòlics dels finestrals, encara que, en estar tapiats amb prou feines destaquen.

Notas históricas:

La Cooperativa Agrícola d'Alió es va fundar com a societat l'any 1909. L'edifici del celler fou construït dos anys després, el 1911, per l'arquitecte Claudi Duran i Ventosa, i fou ampliat el 1917 per l'arquitecte Cèsar Matinell, en un moment d'expansió del cooperativisme propi de la política de la Mancomunitat de Catalunya. En l'actualitat manté la funció per a què fou construïda. La construcció del sindicat Agrícola d'Alió fou una empresa colossal en proporció al volum demogràfic i al potencial econòmic del poble. Va ser una iniciativa agosarada, fruit de les circumstàncies de l'època i d'una conjuntura local favorable.

Genèricament, les darreres dècades del s. XIX i la primera del s. XX varen experimentar l'eclosió del cooperativisme agrari com a element d'eficìència productiva i de redreçament social de les classes més desafavorides. Localment, d'una banda, el fet que els petits propietaris poguessin deslliurar-se en bona mesura de la dependència de les grans cases del poble per a poder elaborar els seus productes i comercialitzar-lo, ben segur que va esdevenir un dels elements clau per a l'èxit del projecte; de l'altra, serà funamental la figura de Lluis Batalla Monné, gran propietari que, per convenciment cooperativista i, segurament, també per interès comercial, va liderar el projecte amb eficàcia, en va ser el primer president i el principal ambaixador. Aquella arriscada aposta va aconseguir ubicar el poble d'Alió en el panorama agrari català, dotant-lo del primer Celler en disposar de cups construïts amb ciment armat de tot Catalunya, amb una estructura que serviria de model - per copiar o per corregir - de posteriors construccions vitivinícoles, avui admirades arreu. Convé no oblidar, doncs, que quan es bastien les anomenades "catedrals del vi", el celler d'Alió ja portava alguns anys realitzant la seva funció eficientment.

Un conjunt de al voltant de 50 impressionants edificis per a usos agrícoles va ser construït a Catalunya durant el primer terç del segle XX per diversos arquitectes, però, especialment per Cèsar Martinell i Brunet i Pere Domènech i Roure. Degut a la seva magnificència, aquest edificis son coneguts com Catedrals del Vi. Aquest edificis son una demostració del desenvolupament del moviment cooperatiu promogut per la Mancomunitat de Catalunya a la vegada que es realitzava un progrés significatiu en aspectes tècnics. Aquest progrés es va consolidar gràcies al dinamisme rural ajudat per tècniques introduïdes i adaptades a les necessitats rurals catalanes per Cèsar Martinell. Finalment la utilització de tècniques i materials arquitectònics tradicionals va representar una gran ajuda en la construcció d'aquests edificis. Un altre aspecte buscat es el de la conjunció entre treball i bellesa. Alguns dels elements incorporats a aquests edificis es basaven en l'estudi de les necessitats de la indústria del vi i en especial van ser la conseqüència de la col·laboració entre C. Martinell i l'enginyer Isidre Campllonch. Aquests principis es basaven en naus de gran volum ben airejades, dipòsits de vi amb cambres d'aireació per evitar la transmissió de la calor, obertures per assegurar l'evacuació del àcid carbònic i altres.

Altres característiques comuns d'aquests edificis son: En termes de producció: Disseny molt acurat per assegurar els millors resultats de les activitats proposades. Arquitectònicament: Projecció vertical, us intens del maó, arc parabòlics amb columnes de maó assegurant una gran resistència estructural, grans finestres per a assegurar la il·luminació, freqüent presencia de dipòsits d'aigua elevats, construcció d'estil Modernista freqüentment combinada amb l'estil Noucentista. Aquests edificis continuen complint eficientment les seves funcions malgrat el llarg període de temps transcorregut des de la seva construcció i les vicissituds patides com per exemple la guerra civil espanyola 1936-1939 i continuen en bones condicions - alguns d'ells recentment restaurats -. Només una petita part es troben, malauradament en males condicions, encara que, en general, continuen fent el servei per el que van ser projectats.

www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarrag...

Taken on: February 17, 2023

Tags:

Tarragona

Celler

IPA-2174

Sindicat Agrícola

Alió

Alt Camp

Spain

España

lletres

modernistes « less

Sets appears in: • Epigrafías • Alt Camp more » • Arquitectura cotidiana « less

Camera: Nikon D7500, f/9.0, 1/320 sec, 29mm (=43mm), ISO 100 (more info) (hide info)

Camera:	Nikon D7500
Aperture:	f/9.0
Exposure Time:	0.003 sec (1/320)
Focal Length:	29mm (35mm equivalent: 43mm)
ISO:	100
Exposure Bias:	0 EV
Flash:	Off, Did not fire
Exposure Program:	Not Defined
Exposure Mode:	Auto
Metering Mode:	Multi-segment
White Balance:	Auto
Color Space:	sRGB
Software:	PhotoScape
Show full info

Stats: 402 views