El Castell, o Castell de Sant Ferran, Berga

Es tracta d'un castell medieval situat sobre el nucli antic de l'actual ciutat de Berga, dalt d'un turó defensat de forma natural per la riera de Metge al nord i un desnivell pronunciat al sud.

El castell es documenta per primer cop al segle IX i en el segle XII. Els documents el defineixen com una fortalesa no gaire habitable. Hi ha notícies de l'aixecament d'una muralla per connectar el castell amb la vila de Berga en el segle XIV, de funció defensiva que es va mantenir fins ben entrat el segle XVI i durant els segles posteriors va anar perdent importància.

El 1928 fou venut a un particular; en aquest moment encara conservava tota l'estructura i les principals edificacions, però l'any 1940 fou transformat en una zona residencial i turística, essent objecte d'una intensa remodelació que va destruir gran part de la seva estructura arquitectònica original, bastida al llarg de molts segles; les fotografies d'abans de la remodelació el mostren amb uns murs potents i edificis amb merlets. D'aquests murs, en resten uns trossos de mur (de 9 m de longitud, 2 m d'alçada i 0,5 m de gruix) en un dels punts més elevats de la fortalesa, en l'indret anomenat Bonete. Es tracta de murs caracteritzats per un aparell força irregular format per pedres poc treballades a excepció de les cantoneres, on es conserven uns carreus ben escairats. L'any 2001 es va dur a terme una prospecció arqueològica per part de la Universitat Autònoma de Barcelona en el marc d'un projecte que tenia per objectiu estudiar l'evolució del poblament durant la transició a l'Edat Mitjana. Un dels enclavaments d'importància a tenir en compte era aquest jaciment, el qual es va trobar molt transformat i no es van poder detectar restes de les fortificacions d'època medieval. Tot i això, es recolliren dues mostres distintes que aportaren gairebé un centenar de fragments ceràmics entre les dues. La menys nombrosa correspon a la superfície del mateix castell, un sector ben delimitat per carreteres i carrers que l'envolten. L'altra, la mostra més abundant, procedeix dels horts que hi ha al vessant sud del castell, sota la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys. Totes dues mostres coincideixen en provar l'ocupació alt medieval de l'assentament i la seva continuïtat des del seu origen, però no es detectaren indicis que constatin l'ocupació antiga, essent el segle IX el moment més antic del que en queden restes i, per tant, el seu suposat moment de construcció.

Des de 1988 fins a 2005 el Consell Comarcal transformà el castell en seu institucional en la qual es feien recepcions, actes culturals, cursos, etc. (la seu administrativa del consell romangué a la ciutat). Per aquest motiu, fa a les actuacions rellevants endegades sobre el conjunt monumental per part del Consell Comarcal: es va enderrocar el xalet núm. 4; es van enderrocar els canviadors de la piscina, omplint-ne el vas amb la runa resultant i segellant la piscina amb una llosa de formigó; al costat de l'antic bar de la piscina es va foradar el baluard de la lengua de sierpe per construir-hi una escala d'accés al polvorí subterrani de la fortalesa; el 1992 es va plantar al castell un esqueix de l'arbre de Gernika motivat per l'agermanament de les dues ciutats; l'any 2005 per facilitar l'enderroc de l'hotel es va eliminar el portal del barri, d'aire medievalitzant, construït per Mario Messaggi, incomplint la promesa verbal feta als veïns de reposar-lo un cop finalitzades les obres.

L'any 2005 es va enderrocar l'edifici de l'antic hotel afectat d'aluminosi i va cessar tota activitat cultural o institucional.

L'any 2012 començaren les visites guiades al Castell i els primers actes culturals. L'any 2015 es va dur a terme la primera actuació important de restauració amb la neteja i la recuperació del baluard de Sant Joan i amb la rehabilitació del xalet número 3 com a magatzem i edifici de serveis. El mateix any començaren les excavacions arqueològiques organitzades per l'Associació d'Amics del Castell de Berga, amb el suport del Consell Comarcal del Berguedà i de l'Ajuntament de Berga.

El jaciment del Castell de Berga ha estat objecte d'una recuperació social i arqueològica. Entre els anys 2015 i 2020 les campanyes es van realitzar en el marc de camps de treball Tots aquests treballs tenen la finalitat de realitzar les actuacions necessàries per a la rehabilitació, la conservació i l'ordenament, l'estudi, el coneixement i la promoció del Castell de Berga, del seu patrimoni i del seu entorn. Gràcies a aquestes campanyes anuals d'excavació (2015-2020), s'han pogut recuperar i posar en valor algunes estructures que no eren evidents. Entre elles cal destacar la troballa dels murs nord, sud i oest de l'església del Castell de Berga anomenada de Santa Eulàlia, parròquia de Berga des dels seus inicis fins al segle XVII; l'edifici del polvorí de la fortalesa, situat a l'est annex a l'església; part de les casernes carlines i l'excavació d'algunes tombes medievals corresponents a la necròpolis de la sagrera de l'església de Santa Eulàlia.

Durant la campanya arqueològica de 2020, arran del control d'enderroc d'elements contemporanis de l'hotel i rebaixos de terres afegits durant el segle XX, es realitzaren les següents feines: documentació i excavació de dos inhumats sota la zona de la caserna carlina; delimitació i documentació d'un pou d'aigua, situat a l'oest de l'església i centrat en el pati d'armes del castell, amortitzat a inicis del segle XVIII; delimitació i excavació d'un quadre de 2x2 metres, situat a l'oest de l'església, on es documentaren un total d'11 individus; delimitació i documentació de les escales d'accés a l'església de Santa Eulàlia i d'una rampa d'accés a la mateixa església, quan aquesta és incorporada com a una estructura d'habitatge per a la tropa dins la fortificació moderna.
invarque.cultura.gencat.cat/card/6400

Castell o palau situat sobre la ciutat de Berga. De la construcció medieval en queda molt poca cosa, tan sols les muralles de la fortificació pel sector de llevant que vers 1990 es restauraren en diverses etapes. El parament és a base de pedres de diverses mides disposades en filades i unides amb morter.

Es va reedificar el segle XVIII seguint el model Vauban, amb baluards apuntats. Ara hi trobem la seu del Consell Comarcal, un edifici dels anys quaranta que fou construït com un hotel i part d'un conjunt d'equipaments que pretenien transformar l'antic castell en una zona residencial. Encara es conserven alguns xalets d'aquest moment.
Documentat el 1095, el 1190 era dels senyors de Berga. Al llarg d'aquest segle i del s. XIII s'amplià considerablement i al s. XIV les seves muralles es connectaren amb les de la vila de Berga a l'hora que es construïa una nova església gòtica que fou destruïda al s. XVII. Durant tota l'època moderna fou escenari de conflictes i assalts i va caldre reconstruir-lo de nou al s. XVIII i altre cop al s. XIX, en esdevenir Berga centre de les guerres carlines. A finals del s. XIX l'exèrcit el cedí a l'ajuntament i aquest el vengué el 1928 a uns particulars. El 1940 esdevingué zona residencial i s'hi construí un hotel, transformant l'esquema inicial de la fortificació. El 1988 fou adquirit pel consell comarcal del Berguedà que l'ha transformat en seu. Ara s'anomena Castell de Sant Ferran.

invarquit.cultura.gencat.cat/card/616

Taken on: July 5, 2024

Tags:

Berga

Berguedà

España

Spain

Castell

Castell de Sant Ferran

IPA-616 « less

Sets appears in: • Berguedà • Castillos, torres y murallas

Camera: Nikon D7200, f/8.0, 1/1000 sec, 145mm (=217mm), ISO 400 (more info) (hide info)

Camera:	Nikon D7200
Aperture:	f/8.0
Exposure Time:	0.001 sec (1/1000)
Focal Length:	145mm (35mm equivalent: 217mm)
ISO:	400
Exposure Bias:	0 EV
Flash:	Off, Did not fire
Exposure Program:	Not Defined
Exposure Mode:	Auto
Metering Mode:	Multi-segment
White Balance:	Auto
Gain Control:	Low gain up
Color Space:	sRGB
Software:	Ver.1.04
Show full info

Stats: 78 views