1894 - 1941 - Santuari de la Mare de Déu de Queralt, Berga

Ex-Vot "Los Romeus del 1894"

La pintura mostra un vaixell de vapor dels anomenats mixtes que lluita aferrisadament enmig d'un fenomenal oratge. Les onades munten a sobre de la coberta del buc, el qual, molt escorat cap a babor de ben segur que s'hagués enfonsat si la Verge no hagués obrat el prodigi. L'ambit celestial ens apareix ple de llum a la part alta del quadre, protegint el buc en la seva travessia.
El vaixell presenta la banda d'estribord i la popa a I'espectador, on podem Ilegir el nom de I'embarcació: BELLVER - PALMA. Sota mateix, escrit sobre el mar, podem llegir: "Los Romeus del 1894 salvats miraculosament al torná de Roma." l a baix de tot, una franja marró, els noms del romeus: "F. Miró, J. Tó, J. Calvet, Fco. Camprubí, A. Sallés, Ll. Orriols, J. Comellas, J. Busquets, Dols . Casas, Antº. Pons, Mª Calvet, Rn". Calvet, Mª. Vilardaga, Mª Carbonell, Mª Canal, Jlª. Rusiñol, Csª. Costa, Dres. Sallés, Jlº. Bonet, Mª. Serra i Rt a. Moixet. Vint-i-un en total. L'ex-vot també és signat per I'autor, cosa no gaire freqüent, amb el nom de P. Santamaría i datat del 1896.
Aquest ex-vot, però, té quelcom d'especial. És normal que el succés representat en una pintura votiva es conegui només en un ambit restringit; el dels propis donants o gent pròxima a ells. En I'ex -vot mariner, les possibilitats que l'afer trascendeixi, és més probable degut a que moltes vegades l'oferiment sol ésser col·lectiu . El cas representat a la pintura de Queralt fou però famosíssim, fins al punt que els més prestigiosos diaris de l'època seguiren els fets fil per randa durant els mesos d'abril i maig de 1894.
L'aventura del Bellver.
El vapor mixte Bellver fou construït als astillers Thomsson de Glasgow l'any 1879. Tenia 73,27 metres d'eslora, 9,16 de manega i 4,58 de puntal; màquina de vapor, hèlice, proa amb botaló, pals i xemeneia "en caiguda". Desplaçava unes 1250 tones. Tenia aparell de bergantí i les cambres eren de la., 2a. i 3a. classe. El 1880 era el més gran del vapors amb matrícula mallorquina i estava adscrit al tràfec interinsular i a la línia que unia Barcelona amb les Illes. El 1894 pertanyia a la naviera "La Isleña Marítima" i participà, junt amb d'altres vaixells en la gran "Peregrinación Nacional Obrera Española" a la ciutat de Roma.
Fou a mitjans d 'abril del 1894 quan, 16.000 pelegrins de les diòcesis de tota Espanya arribaren a Roma. El motiu era la publicació uns anys abans, el 1891, de l'encíclica "Rerum Novarum" així com també la celebració del Jubileu Pontifical del Papa Lleó XIII. La magna expedició fou organitzada pel Marquès de Comillas, D. Claudio López y Brú, ferm defensor de l'Església Catòlica i amb interessos als bancs de Lleó XIII.
Hi assistiren també molts catalans, entre els quals s'hi trobava un grup de berguedans. Entre ells hi havi a en Joan Canal Gamisans, de Berga, que deixa escrita una llarga i documentada memòria de la pelegrinació publicada amb el nom de "Roma, Asís y Loreto". Aquesta publicació recull dades significatives sobre tot el viatge, amb informació cultural i artística, guia d'hotels i alguna anécdota inclosa. Del llibre es despren que la pelegrinació va ser un èxit, fins al dia que van començar a sortir de Roma cap a Barcelona els romeus catalans.
El Diario de Barcelona ho comentava aixÍ: " ... los pueblos de la cristiandad han hecho pleito homenaje a la Santa Sede dándole testimonio de su amor y fidelidad, y entre todos se ha distinguido España realizando la peregrinación más grandiosa y conmovedora, cuyo segundo grupo de peregrinos acaba de abandonar la ciudad de Roma".
Era el 27 d'Abril del 1894 quan els vaixells Montevideo, León XIII, España, Buenos Aires, Rabat , Baldomero Iglesias i Bellver, salpaven cap a la Península de tornada amb els pelegrins des del port de Civittavechia. El Bellver, doncs, feia camÍ cap a Barcelona amb 470 persones a bord havent -hi també el grup de berguedans que actualment figuren de forma nominal a l'ex-vot pintat de Queralt. Tot i el marejol de les primeres hores de navegació, res feia preveure els esdeveniments que succeirien al cap de poc.
A l'alba del dia 28 la mar continuava força moguda, i el vent que venia per proa dificultava molt la navegació . El Bellver començà a tenir seriosos problemes quan ja portava recorregudes unes 200 milles, i es trobava situat prop del golf de Lió. Havia començat a declinar el dia quan el vent va comen¡;ar a bufar molt fort. Canal Gamisans en el seu llibre consigna: "... y así que cerró la noche desencadenóse el temporal con toda su furia: el barco, juguete de las olas, daba tremendas sacudidas y terribles cabezadas y bandazos, que hacían imposible la marcha. Así continuamos toda la noche, y al anochecer de Domingo fué cuando empezamos a observar que el barco tomaba una inclinación tal a babor, que hacia imposible el estar de pié".
A partir d'aquÍ la situació comença a ser perillosa de veritat, ja que el temporal empitjora i el buc està escorat. Així ho explica el Diario de Barcelona: "... sobrevino un temporal desecho del N.E. barriendo las olas toda la cubierta. En este duro trance se abrió una vía de agua penetrando en el tanque del lastre y mezclándose con la tierra se formó una masa que según los balances hiba de babor a estribor o viceversa. Al amanecer de 29 en uno de estos balances la masa de tierra y agua se fué a una banda y el buque quedó inclinado de tal modo que con la obra muerta de babor tocaba el agua".
La tripulació, amb bombes, feia el possible per treure l'aigua, però a l'estar barrejada amb la terra del llast, s'embussaven els mecanismes i el sistema esdevenia inservible.
Joan Singala, el capità del Bellver, es plantejava d'adoptar mesures dràstiques per evitar l'enfonsament de la nau. Una d'elles era tancar el passatge a les cambres del vaixell i clavar les escotilles. Amb aixo s'aconseguia que els compartiments tancats fóssin totalment estancs i ajudessin, en cas de necessitat a surar el vaixell.
La situació era en extrem complicada i no es podien ni guanyar les Illes Balears a causa del vent huracanat. La nit del dia 29 al 30 d'Abril fou la pitjor. El bisbe de Lugo, present entre els pelegrins, ja havia donat a tothom l'absolució general i penjà del pit del capità I'escapulari de la Verge del Carme, patrona deis mariners. Ja nomès un miracle podia salvar-los. El Correo Catalán informà després que " .. . el capitán ... sacó fervoroso de su pecho el escapulario de la Virgen invocando por su intercesión el favor divino, al que todos los pasajeros también reclamaban".
Deuria ser en aquest moment quan molts dels presents pensaren que si sortien sans i estalvis de la tempesta oferirien un ex-vot. La pintura votiva del santuari de Queralt reflexa els més perillosos moments que, dins del vaixell es vivien de la següent manera: "Las violentas sacudidas del buque apagaron las luces. El bramido de las olas, el chirriar siniestro de las planchas de palastro, el estrépito de la vagilla que se rompía, el contínuo movimiento de maletas y equipages, el rodar de los lingotes y trozos de hierro, que iban y venian de babor a estribor a cada bandazo todo esto producía un ruido infernal, espeluznante, que ahogaba los gritos de iDios mio, recibidnos en vuestros brazos!, que lanzábamos los pasageros en aquellos momentos en que, poniéndose las camas verticales, creíamos que iba a dar la vuelta el barco".
Després d'aquesta nit terrible, amb grans esforços, el vaixell pogué arribar a Sardenya. La situació, però, era encara perillosa perquè temien topar contra les roques de la retallada costa de l'illa. El mar els empenyé sense cap contratemps més al port de Càller (it: Cagliari) on podien considerar-se ja definitivament salvats. El 5 de Maig El Diario de Barcelona publicava que havia rebut un telegrama on es feia esment que el Bellver es trobava a Cagliari retingut per haver patit I'obertura d'una via d'aigua.
Ja a I'illa els romeus donaren mostres patents de la seva fe cel·lebrant una missa amb "Te Deum" al santuari de la Verge de Bonaria, molt a prop de Càller. Curiosament, aquest santuari guarda una de les col·leccions més nombroses d'ex-vots de temàtica marinera.
Durant la curta estança a Sardenya una cosa sorprengué gratament als romeus catalans, al veure que " ... podian entenderse perfectamente con aquellos isleños que hablan un catalán algo italianizado".
El dia 4 de Maig el Bellver, ja redreçat i reparat, es trobava en condicions de seguir el viatge cap a la capital catalana. Es va oferir als pelegrins la possibilitat de tornar en el vapor Rabat, el qual havia arribat el dia abans a Càller, per a fer-se càrrec del passatge. Catalans, gallecs i aragonesos tornaren a la península en el Bellver com a demostració d'agraïment al capità que havia ajudat a la salvació. Així ho volien fer tots, però fou impossible atendre totes les peticions, i asturs i castellans tornaren en el Rabat.
Finalment, a les dues de la matinada del día 6 de Maig del 1894 el vapor Bellver entrava a Barcelona en mig d'un autèntic clamor popular. Banda de música, discursos, obsequis a la tripulació, missa solemne a 2 cors i "Te Deum" foren els actes que desencadenà I'arribada del Bellver.
El petit grup de berguedans que participà en I'odissea arribà a Berga uns dies després, on segons Canal Gamisans: "A pesar del chaparrón fuerte de agua que se desprendía de las nubes, acudió un gentío inmenso, como en las fiestas de la "Patúm del Corpus", con luces y faroles y una estrepitosa y organizada música . .. " a rebre els romeus.
Al cap de dos anys, el 1896, es pintà l'ex - vot on hi havia reflectits els fets que hem comentat.
L'aventura del Bellver, però, la trobem reflectida en d'altres quadres. L'artista Josep Pineda i Guerra pintà el juliol del 1894 una aquarel·la on el Bellver apareix representat també, al mig del potent temporal deIs darrers dies d'abril.
Sota I'aquarel·la s'hi llegeix el següent text : "Vapor "Bellver" Captan. D. Juan Singala corriendo un fuerte temporal y de arribada forzosa al puerto italiano de Cagliari conduciendo a la peregrinación asturiana en el regreso de Roma en los días 28m 29 y 30 de Abril de 1894".
També sabem de I'existència d'un altre ex-vo amb el mateix tema al santuari de la Verge dels Munts, dins el terme de St.
Agustí de Lluçanès . Curiosament, en aquest ex-vot, el vaixell apareix pintat incorrectament amb dues xemeneies, cosa que ens demostra que el pintor es preocupà poc per reproduïr de manera fidel el vapor.
El Bellver també apareix en quadres de col·leccionista, però en aigües tranquil·les per a poder mostrar-lo de manera convenient.
També n'existeixen fotografies bastant posteriors als fets comentats.
Després d'un llarg full de serveis el Bellver fou donat de baixa i desguassat a Maó el 1936, quedant per al record el seu mascaró de popa, actualment conservat al magatzem del Museu Marítim de Barcelona.

Josep Carreras i Vilà, "L'Ex-vot mariner del Santuari de Queralt".- L'Erol,

www.festes.org/arxius/exvotmarinerqueralt.pdf

Taken on: July 5, 2024

Tags:

Santuari

Santuario

Mare de Déu de Queralt

IPA-3049

ex-vot

ex-voto

Romeus

Berga

Berguedà

Barcelona

España

Spain

vapor

Bellver

vaixell

barco « less

Sets appears in: • Pintura • Datadas - s. XIX more » • Berguedà • Navegación • Datadas • Ermitas, iglesias, imágenes religiosas « less

Camera: Nikon D7200, f/3.5, 1/60 sec, 29mm (=43mm), ISO 6400 (more info) (hide info)

Camera:	Nikon D7200
Aperture:	f/3.5
Exposure Time:	0.017 sec (1/60)
Focal Length:	29mm (35mm equivalent: 43mm)
ISO:	6400
Exposure Bias:	0 EV
Flash:	Off, Did not fire
Exposure Program:	Not Defined
Exposure Mode:	Auto
Metering Mode:	Multi-segment
White Balance:	Auto
Gain Control:	High gain up
Color Space:	sRGB
Software:	Ver.1.04
Show full info

Stats: 201 views